Xerrada/Charla 2



Segona xerrada:El fons del pou

A la primera xerrada vem intentar definir i puntualitzar en que consisteix el que anomenem menopausa.
Avui ens proposem descriure i aprofundir en els signes que s'inicien a la perimenopausa, s'intensifiquen a la postmenopausa i després s'estabilitzen.
Les calorades queden expressament excloses d'aquest article perquè la tercera xerrada titulada “El foc al cos” és un monogràfic sobre el tema.

Cal tenir en compte que la variabilitat individual és altíssima:
Els signes poden donar-se o no. Poden presentar-se tots, alguns o cap

- Una de les primeres manifestacions és la irregularitat de les menstruacions, en la freqüència i/o en la quantitat.
En principi no cal fer res: Observar-ho i no abandonar les mesures d'anticoncepció
Si això passa a una edat precoç, pot ser interessant una visita al ginecòleg per descartar patologies
És freqüent que després d'uns mesos d'amenorrea sobrevingui una menstruació molt abundant perquè durant aquest temps l'endometri s'ha engruixit molt. També és freqüent que durant aquest periode hi hagin cicles anovolutaris. Sabem que són així perquè no s'acompanyen dels signes d'ovulació i premenstruals habituals per a cadascuna de nosaltres.
Que hi hagi un cicle anovulatori, no significa que el següent no pugui ser ovulatori. D'aquí ve la importància de mantenir les mesures anticonceptives, excepte si es desitja un embaràs, naturalment.

- Un altre signe és la sequedat progressiva de les mucoses, en especial de la mucosa vaginal.
En els estadis inicials no sol haver-hi molèsties en repòs, sinò que s'evidencia durant l'acte sexual amb penetració. És sabut que hi ha molts lubricants per incorporar en el joc sexual i resoldre aquesta molèstia però es important divulgar que els exercicis de Kegel -utilitzats per la recuperació post part del sòl pelvià i pel control de la incontinència- poden ser una ajuda valuosa.
Per les que no n'heu sentit parlar, es tracta de localitzar, reforçar i exercitar el múscul sacrepubococcigi que té entre altres funcions, la de contraure la vagina.

La tècnica de l'exercici pot anar de la simplicitat a la complexitat, com quasi tot. En primer lloc cal identificar el múscul. La manera més senzilla és intentar interrompre la micció. El múscul que us ho permet és el nostre múscul. Si no ho aconseguiu a la primera, no us desanimeu. El que és important és sentir el múscul i poder-lo moure a voluntat. Requereix una mica de pràctica. Al principi l'exercici de contraure i relaxar us demanarà molta atenció, però després el podeu fer al mateix temps que feu altres activitats: conduir, cuinar, teclejar l'ordinador etc. perquè ningú més que vosaltres sabrà el que esteu fent...
D'entrada és important desvincular el moviment de la respiració. Podem objectivar els progressos a la vagina amb un dit, un objecte o un penis
Es pot afegir el moviment endavant-enrere.
Es pot fer una variant consistent en mantenir la contracció més estona (Començar amb 3 segons i anar pujant.)

Més informació a

Los ejercicios de Kegel para la recuperación del suelo pélvico


El que succeeix amb aquest exercici és que a més de prevenir la incontinència i de millorar les prestacions sexuals, pel sol fet d'exercitar el múscul estimulem les glàndules que podueixen la lubrificació.
També té el benefici psicològic d'incrementar la intimitat amb el nostre cos, el nostre sexe i els nostres genitals.

Citant la Dra Northrup, també hem de tenir en compte el següent:
..después de la menopausia algunas mujeres pierden las capas externas cornificadas del tejido vaginal, lo que puede ser causa de sequedad e irritaciónes vaginales. Estas dolencias son muy individuales y subjetivas; una mujer a la que se ha diagnosticado una vaginitis atrófica podría no tener ningún síntoma. En algunas mujeres el adelgazamiento y la irritación del revestimiento de la vagina van acompañados por un aumento de la alcalinidad; este elevado pH a veces tiene por consecuencia una vaginitis bacteriana”
La THS moltes vegades no és útil en aquest cas. Sí que ho és la crema d'estrògens tòpica.
L'alteració de la paret vaginal també pot comportar infeccions urinàries.

Per engruixir la paret vaginal a més de les cremes d'estrògens i altres hormones, també es pot prendre infusió de cimifuga que té un efecte similar a l'estriol. Hi ha altres herbes útils per aquest cas com la dent de lleó i la palla de civada (Susun Weed)

- En aquesta época també és freqüent que hi hagi canvis en el pes i la silueta. En principi no seria un fet rellevant, però estem en un cultura on la imatge té una importància demencial i els models estètics -i els de pensament- cada vegada admeten menys marge.
Es per això que aquest augment discret d'una talla, aquest “menjar igual”, però que fa “més profit” sovint preocupen perquè els sentim com una pèrdua de papers (si fa o no fa, com quan no podem predir la següent menstruació, però a l'exterior: ho veu tothom o això ens sembla)Per entendre el que passa ens cal saber que l'organisme necessita cèl·lules del teixit adipós per generar estrògens. Simplificant, la producció d'estrògens “ consumeix” greix. El descens en la producció fa que se'n gasti menys, per tant amb el mateix estil de vida, augmenta la quantitat de greix al nostre cos.
No cal fer la guerra a aquest greix perquè amb el temps genera l'estrona que és un tipus d'estrògen, responsable de climateris més suaus. Això no significa que ens despreocupem absolutament del nostre pes, sinó que convé mantenir-lo en paràmetres saludable sense obsedir-nos.

Insisteixo en el pes cultural que arrosseguem sobre prima = bonica= sana. I la seva perversió, que porta a l'anorèxia i a neures diverses. El model “prima i turgent” és impossible al climateri. No cal matar-se als gimnassos, tractant el cos com una màquina composta per peces (músculs) que es desemvolupen a voluntat. No cal fer dietes de sofriment, perquè el nostre cos tendirà a guanyar pes i rodonesa. No proposo l'abandó, sinó la cura del cos adequada a la nostra situació, a qui som i a qui serem en el futur immediat, no a un miratge de “bellesa” discutible i impossible.
Cal tenir present que la divulgació dels models no són casuals ni innocents. Hi ha molts diners a guanyar per part de la indústria cosmètica i farmacèutica, el gimnàs i la cirurgia estètica.
Durant tota l'existència és important la vida i la mirada interior, però a partir de la menopausa és indispensable.
Hem deixat de girar a cada quart de lluna i ens convertim en dones estables que podem estar a les profunditats de l'inconscient i al món exterior al mateix temps. Guanyarem aquesta estabilitat posant la mirada interior per devant de l'exterior: “Som transparents”, es diu sovint per remarcar la devaluació en el “mercat” sexual”. La nostra grandesa es trascendir-lo.

- En aquest període també és freqüent el canvi en el ritme del son. Hi ha una relació amb la disminució de progesterona, l'altra hormona responsable del cicle menstrual. El son es sol tornar més lleuger. Com a la resta de signes i segons els nostres hàbits culturals podem buscar rapidament el fàrmac que ens faci dormir de seguida o, també, podem viure l'experiència.
Podem aprendre quines conductes ens afavoreixen o ens dificulten agafar el son. Deixar els estimulants és bàsic i alhora difícil perquè solem tenir hàbits molt integrats...
També pot ser un bon moment per familiaritzar-nos amb l'estat de semivigília que es dóna quan no dormim, però estem molt relaxades. És un estat que està prop de l'inconscient i és propici a les visions, als pseudosomnis. Aprofitar els desvetllaments vol dir que en lloc de tenir pressa per dormir o neguitejar, podem relaxar-nos al màxim i deixar que apareguin les imatges o les paraules lliurement. Això ens pot donar valuoses informacions sobre el nostre inconscient, per tant sobre la nostra part fosca, la que no reconeixem, però sovint ens governa.

No cal dir que el seny ens farà adonar dels límits i no és saludable un excés de nits sense dormir, entre d'altres coses, perquè puja el llindar del son i cada vegada és més difícil d'aconseguir. Si s'instaura l'insomni convé trencar-lo amb les herbes (valeriana, til·la, etc) o fàrmacs adients.
La meva recomanació és tenir aquestes substàncies com a recurs, no fer-ne un ús immediat ni continu. L'ús continuat de substàncies priva de la utilització de l'estat de vigília relaxada per aprendre sobre nosaltres. També fa difícil de recordar els somnis.

- En aquesta època també afloren els dolors articulars i la cura dels ossos pren protagonisme.
Els ossos s'estàn generant i destruint constantment. D'això se'n encarreguen els osteoblastes i els osteoclastes, respectivament.
El descens en la producció d'estrògens comporta un descens en la producció d'osteoblastes, mentre que els osteoclastes mantenen el nombre i l'activitat.
(S'han fet estudis en els quals s'ha vist que la THS augmenta els osteoblastes durant els primers dos o tres anys, però després decauen. Per tant la THS tampoc és la panacea en aquest camp.
Per mantenir l'equil·libri de producció/destrucció d'osteocits el que es recomana és fer ejercici físic sostingut -i sostenible- durant més d'una hora seguida i uns quants cops a la setmana. A partir d'una hora d'exercici es destrueixen osteoclastes i disminueix la destrucció de teixit ossi. No cal dir que l'exercici també augmenta el nivell de colesterol Hdl (bò) i manté el bon funcionament de les articulacions.
Insisteixo que ha de ser SOSTENIBLE.

En el nostre medi es freqüent que ens ofereixin suplements de calci, d'herbolari o de farmàcia
Hi ha opinions que divergeixen d'aquesta “calcificació”
L'eminent herbolària Susun Weed objecta que el calci que s'obté ja sintetitzat endureix els ossos però no disminueix el risc de fractures. Ella recomana la ingesta del calci dels aliments i de les infusions de plantes, especialment d'ortiga i dent de lleó.
Altres autors parlen de la relació del calci i el magnesi i estarien inclinats a augmentar el magnesi per disminuir la despesa de calci. Trobem magnesi a les verdures de cultiu biològic, els cerels integrals i la carn d'indiot. També n'hi ha a la xocolata
Una dieta pobra en magnesi i relativament rica en calci pot contribuir a l'osteoporosi. (Cuerpo de mujer, sabiduría de mujer, pag 605)

També hi ha relació entre l'eliminació excessiva de calci per l'orina amb l'excés d'ingesta de proteïnes animals i de cafeïna.

Un altre factor a tenir en compte és la Vitamina D, imprescindible per l'absorció del calci.
Tradicionalment en un país mediterrani com el nostre hem tingut prou superfície de pell exposada al sol i prou greix per emmagatzemar-ne quantitats suficients. Però amb el forat d'ozó hem augmentat els filtres de protecció solar i a vegades hi ha tractaments amb fotosensibilitat (alguns antibiòtics i quimioteràpics, entre d'altres) que ens obliguen a
fugir del sol. Llavors pot ser que tinguem una absorció deficient de vitamina D, si fa o no fa com si fóssim nòrdiques.
El sol aporta vitamina D en els raigs UVB que ens arriben a partir dels 45º per sobre l'horitzó. Això vol dir que el sol de primera i d'última hora no s'aprofita per aquest objete.
A part del sol, obtenim vitamina D dels làctics i l'oli de fetge de bacallà.

En l'evolució del teixit ossi també té importància la genètica, especialment si hi ha història d'osteoporòsi a la família

- En alguns llibres i també vox populi s'atribueix al climateri la responsabilitat sobre les depressions que es presenten en aquesta època.
La medicació amb THS no ha millorat les depressions per tant no hi ha una responsabilitat hormonal en aquesta patologia.
El que és cert és la coincidència amb factors familiars i socials que actuen com a desencadenant.
És conegut l'efecte del “niu buit” que es produeix quan els fills marxen a estudiar o s'independitzen definitivament. Els divorcis també fan més feixuc aquest trànsit. A vegades també hi ha pèrdua de potència professional davant l'empenta dels joves que pugen (ex: les noves tecnologies).
L'envelliment per simple cronologia també augmenta les possibilitats de malaltia o de viduïtat, situacions que fàcilment poden desencadenar depressió.

- Respecte els canvis a la sexualitat, com en tots els altres aspectes, hi ha molta variabilitat personal. A més de poca informació i encara menys testimoniatge.
Dit això, a la perimenopausa es solen apreciar canvis en el desig que poden ser d'increment o de desinterés.

El sexe no és una part aïllada de la nostra persona. En un moment de canvi tant intens com aquest la sexualitat no en pot quedar al marge. No hi ha receptes, pero l'escassa literatura al respecte es decanta clarament per la independència entesa com la capacitat i el poder d'autosatisfacció, de no necesitar que un altre resolgui els temes de sexe. A partir de “no necessitar” les relacions amb l'altre poden canviar.
És el temps per fer caure les màscares. La mirada externa cada vegada importa menys i anem guanyant connexió amb el propi cos, les seves necessitats, els seus gustos i les seves aversions. En aquest augment d'intimitat amb nosaltres mateixes també apareix, si li donem permís, la identificació del desig i del plaer. Aquest reconeixement i ser capaç de satisfer-nos dóna molta tranquil·litat. La mirada àmplia que ve de l'interior pot aportar plaers insospitats. En general la sexualitat a partir de la menopausa és menys genital.
Per les dones que viuen en parella sovint és un moment en que es posa a prova la intimitat i el compromís. També aquí es manifesta la importància de que els homes també coneguin la menopausa.

-  Atròfia genital. Paulatinament els llavis i la  vulva     es fan més petits.

 - En algunes dones, relacionat amb els canvis hormonals poden aparèixer transtorns digestius, taquicàrdia, formigueig a les extremitats, HTA i transtorns de tiroides. Evidentment són patologies que s'han de consultar i tractar amb el metge.


Conclusions


  • Els canvis en el cicle menstrual a partir de 45 anys, aproximadament, poden significar l'inici de la perimenopausa

  • La sequedat de mucosa també és un indicatiu. Abans d'entrar a la perimenopausa convé practicar els exercicis de Kegel i continuar-los durant el  climateri

  • El canvi de pes i de mides és una expectativa que hem de tenir en compte. Actuar en conseqüència i amb seny.

  • La dificultat per agafar o mantenir el son és pot aprofitar per aprofundir en l'estat de consciència de semivigilia, però algunes pàctiques, algunes infusions i alguns fàrmacs ens permeten controlar l'insomni

  • El dèficit d'estrògens afecta als ossos, però la Ths només aporta beneficis demostrables durant els tres primers anys. Les bases pel manteniment del teixit ossi són:
  • L'exercici de més d'una hora
  • Aport suficient de vitamina D
  • Bona relació entre la ingesta de calci i magnesi
  • Disminució del consum de proteïnes d'origen animal i cafeïna

  • La depressió no és un signe intrínsec de menopausa

  • La sexualitat canvia a la menopausa en quan a l'interès que desperta (més o menys) i en quan a la pràctica i la vivència

  • Transtorns digestius, de tiroides, cardiovasculars, etc. estan relacionats amb els canvis hormonals però entenem que entren en el camp de la patologia i s'han de tractar amb el metge.

*************

Segunda charla: El fondo del pozo

En la primera charla intentamos definir y puntualizar en que consiste lo que llamamos menopausia.
Ahora nos proponemos describir y profundizar en los signos que se inician en la perimenopausia, se intensifican en la postmenopausia y luego se estabilizan.
Los sofocos quedan expresamente excuídos de este artículo, puesto que la tercera charla titulada “ El fuego en el cuerpo” es un monográfico sobre el tema.

Hay que tener en cuenta la altísima variabilidad individual. Los signos pueden darse o no. Pueden presentarse todos, algunos o ninguno

  • Una de las primeras manifestaciones es la irregularidad de las menstruaciones, en lo que se refiere a frecuencia y/o cantidad.
En principio no es necesario hacer nada. Observar y no abandonar las medidas de anticoncepción.
Si esto sucede en un edad precoz, puede ser conveniente visitar al ginecólogo para descartar patologías.
Es frecuente que tras unos meses de amenorrea aparezca una menstruación muy copiosa porque durante este tiempo el endometrio ha crecido mucho. También es frecuente que durante este periodo haya ciclos anovulatorios. Sabemos que lo son porque no se acompañan de los signos de ovulación y premenstruales característicos para cada una de nosotras.
Que haya un ciclo anovulatori no significa que el siguiente no pueda ser ovulatorio. En este hecho reside la importancia de mantener las medidas anticonceptivas, salvo si se desea un embarazo, por supuesto.

  • Otro signo es la sequedad progresiva de las mucosas, en especial la vaginal. En los estadios iniciales no suele haber molestias en reposo, sino que se hacen evidentes durante el acto sexual con penetración. Es sabido que existen infinidad de lubricantes para incorporar al juego sexual y resolver esta molestia, sin embargo es importante divulgar que los ejercicios de Kegel – utilizados para la recuperación post parto del suelo pélvico y para el control de la incontinencia urinaria- pueden ser una ayuda valiosa.
Para las que no hayáis oido hablar del tema se trata de localizar, reforzar y ejercitar el músculo sacropubococcígeo que tiene entre otras funciones, la de contraer la vagina.

La técnica del ejercicio puede ir de lo más simple a lo más complejo, como casi todo. En primer lugar hay que identificar el músculo. La forma más sencilla es intentar interrumpir la micción. El músculo que os lo permite es nuestro músculo. Si no lo conseguís al primer intento no os desanimeis. Lo importante es sentir el músculo y poder moverlo a voluntad. Requiere un poco de práctica. Al principio el ejercicio de contraer y relajar os pedirá mucha atención, pero luego se puede hacer mientras se realizan otras a ctividades: conducir, cocinar, teclear el ordenador, etc. porque aparte de tí nadie sabrá lo que estás haciendo...
De entrada es importante desvincular el movimiento de la respiración. Se puede objetivar los progresos en la vagina introduciendo un dedo, un objeto o un pene.
Se puede añadir el movimiento adelante - atrás
Se puede hacer otra variante que consiste en mantener la contracción durante un rato ( empezar por 3 segundos y aumentar progresivamente)

Más informació  en:

Los ejercicios de Kegel para la recuperación del suelo pélvico

Lo que sucede con este ejercicio es que además de prevenir la incontinencia y mejorar las prestaciones sexuales, por el solo hecho de ejercitar el músculo estimulamos las glándulas que producen la lubrificación. También tiene el beneficio psicológico de increnentar la intimidad con nuestro cuerpo, nuestro sexo y nuestros genitales.

Citando a la Dra Northrup, debemos tener en cuenta lo siguiente:
..después de la menopausia algunas mujeres pierden las capas externas cornificadas del tejido vaginal, lo que puede ser causa de sequedad e irritaciónes vaginales. Estas dolencias son muy individuales y subjetivas; una mujer a la que se ha diagnosticado una vaginitis atrófica podría no tener ningún síntoma. En algunas mujeres el adelgazamiento y la irritación del revestimiento de la vagina van acompañados por un aumento de la alcalinidad; este elevado pH a veces tiene por consecuencia una vaginitis bacteriana”

La THS en este caso no suele ser útil. Sí que lo es la crema de estrógenos de uso tópico.
La alteración de la pared vaginal también puede comportar infecciones urinarias.

Para aumentar el grosor de la pared vaginal, además de las cremas de estrógenos y otras hormonas, también se puede tomar infusión de cimífuga que produce un efecto similar al estriol. Hay otras hierbas útiles, por ejemplo el diente de león y la paja de avena (Susun Weed)

- En esta época también es frecuente que haya cambios en el peso y la silueta. En principio no sería un hecho relevante, pero estamos immersas en una cultura donde la imagen tiene una importancia demencial y los modelos estéticos – y de pensamiento- cada vez admiten menos margen.
Es por este motivo que el discreto aumento de una talla, este “comer igual”, pero que “aprovecha más” a menudo preocupan porque los sentimos com una muestra de como estamos perdiendo algunos papeles. Sucede aproximadamente lo mismo que cuando no podemos preveer la próxima menstruación, pero externamente: lo ve todo el mundo – o eso nos parece...

Para entender lo que nos sucede debemos saber que el organismo precisa células del tejido graso para generar estrógenos. Simplificando, la producción de estrógenos consume grasa: El descenso de producción de estrógenos también significa un descenso en el consumo de grasa, por lo tanto con el mismo estilo de vida aumenta la cantidad de grasa corporal. No es preciso declarar la guerra a esta grasa porque con el tiempo producirá estrona: un tipo de estrógeno que suavizará el climaterio. Esto no significa que nos despreocupemos absolutamente del peso, sino que conviene mantenerlo dentro de parámetros saludables, pero sin obsesionarnos.

Insisto en el peso cultural que arrastramos con respecto a la ecuación delgada = guapa = sana y la consiguiente perversión en forma de anorexia y desórdenes diversos. El modelo delgada y turgente es imposible en el climaterio. No es necesario matarse en los gimnasios tratando el cuerpo como si fuera una máquina compuesta por piezas (músculos) que se pueden desarrollar a voluntad. No es necesario hacer dietas de sufrimiento, porque nuestro cuerpo tenderá a ganar peso y redondearse. No propongo el abandono, sino el cuidado del cuerpo adecuado a nuestra situación actual, a quien somos y a quien seremos en un futuro inmediato, no a un espejismo de belleza discutible e imposible.
Hay que tener en cuenta que la divulgación de determinados modelos no es casual ni inocente. Hay mucho dinero en juego para la industria cosmética y farmacéutica, los gimnasios y la cirugía estética.

Durante toda la existencia es importante la vida y la mirada interior, pero a partir de la menopausia es indispensable. Ya no giramos cada cuarto de luna y nos convertimos en mujeres estables que podemos estar en las profundidades del incosciente y en el mundo exterior al mismo tiempo. Alcanzaremos esta estabilidad colocando la mirada interna por delante de la externa.

  • En este periodo también es frecuente el cambio en el ritmo del sueño. Hay una relación entre este hecho y el descenso de progesterona, la otra hormona responsable del ciclo menstrual. El sueño suele ser más ligero. Como sucede con los otros signos y según los hábitos imperantes en nuestro medio podemos buscar ápidamente un fármaco que nos haga dormir en seguida o , también, podemos vivir la experiencia. Así podemos aprender qué conductas nos dificultan o favorecen el sueño. Abandonar los estímulantes es básico y a la vez difícil porque acostumbramos a tener hábitos muy integrados...
También es una buena ocasión para
familiarizarnos con el estado de semivigilia que se da cuando no dormimos pero estanmos profundamente relajadas. Es un estado cercano al inconsciente, propicio para visiones y pseudosueños. Aprovechar los desvelos sifnifica que en lugar de tener prisa para dormir y angustiarnos, podemos relajarnos al máximo y dejar que aparezcan libremente imágenes y palabras. Esto nos puede dar valiosas informaciones sobre nuestro inconsciente, por lo tanto sobre nuestra parte oscura, la que no reconocemos, pero a menudo nos gobierna.
No hace falta decir que el buen juicio nos permitirá poner límites a esta situación. No es saludable pasar muchas noches en blanco, entre otros motivos portque aumenta el umbral del sueño y cada vez es más difícil conseguirlo. Si se intala el insomnio es prudente romper el círculo mediante hierbas (valeriana, tila, etc) o fármacos adecuados.
Mi recomendación es tener estas sustancias como recurso, no usarlas continuamente. El uso habitual de sustancias priva de la utilización del estado de vigilia relajada para aprender sobre nosotras mismas. También dificulta la conciencia de los sueños

  • En esta época también afloran los dolores articulars y el cuidado de los huesos adquiere protagonismo.
Los huesos se generan y se detruyen constantemente. Se encargan de eso los osteoblastos y los osteoclastos, respectivamente.
El descenso en la producción de estrógenos conlleva un descenso en la producción de osteoblastos, mientras que los osteoclastos se mantienen en número y actividad. (Se han hecho estudios en los que se ha visto que la THS aumenta los osteoblastos duranto los dos primeros años y luego decaen. Por lo tanto la Ths tampoco es la panacea en este campo).
Para mantener el equilibrio en la producción/destrucción de osteocitos se recomienda el ejercicio físico sostenido - y sostenible- durante más de una hora seguida, unas cuantas veces por semana. A Partir de una hora de ejercicio se destruyen osteoclastos y en consecuencia disminuye la destrucción de tejido oseo. No está de más recordar que el ejercicio también augmenta los niveles de colesterol HDL (bueno) y mantiene el buen funcionamiento de las articulaciones.
Insisto en que debe ser SOSTENIBLE.

En nuestro medio es frecuente que nos ofrezcan suplementos de calcio, de herboristeria de farmacia.
Hay opiniones que disienten de esta “calcificación”. La eminente herbolaria Susun weed objeta que el calcio que se obtiene sintetizado endurece los huesos pero no disminuye el riesgo de fracturas. Ella recomienda la ingesta de calcio a través de los alimentos y las infusiones de plantas, especialmente ortiga y diente de león.
Otros autores hablan de la relación entre el calcio y el magnesio y se inclinan por aumentar el magnesio para disminuir el gasto de calcio. Encontramos magnesio en las verduras de cultivo bilógico, los cereales integrales y la carne de pavo. También en el chocolate.
Una dieta pobre en magnesio y relativamente rica en calcio puede contribuir a la osteoporosi (Cuerpo de mujer, sabiduría de mujer, pag 605).
Existe relación entre la eliminación excesiva de calcio por la orina y la ingesta de proteïnas animales y cafeína.
Otro factor que debemos contemplar es la vitamina D, imprescindible para la absorción del calcio. Tradicionalmente, en un país mediterraneo como el nuestro, hemos tenido bastate superfície de piel expuesta al sol y suficiente grasa para almacenar las cantidades necesarias. Actualmente con el agujero de ozono hemos aumentado el uso y el nivel de los filtros de protección. También hay tratamientos que producen fotosensibilidad (antibióticos, quimioterápicos, etc.) y nos obligan a huir del sol. Entre unas cosas y otras puede ser que tengamos una absorción deficiente de vitamina D, más o menos como si fuéramos nórdicas. El sol aporta vitamina D en los rayos UVB que llegan hasta nosotras apartir de que el astro rey alcanza los 45 º sobre el horizonte. Esto significa que el sol de primera y última hora no es útil para este propósito.

La vitamina D también se encuentra en los lácticos y el aceite de hígado de bacalao.
En la evolución del tejido oseo tambien importa la genética, especi